Tauhid-i Ilahi

Tauhid-i Ilahi ('monoteisme diví') va ser un moviment religiós sincrètic creat l'any 1582 a l'Índia per l'emperador mogol Àkbar. Aquest va intentar reunir-hi allò que segons ell tenien en comú les diverses religions que coneixia, és a dir, l'islam (tant sunnita com xiïta), l'hinduisme (en especial el jainisme), el sufisme, el mazdeisme i el cristianisme. Aquest moviment, però, va tenir molt pocs seguidors i no li va sobreviure.

Un historiador d'aquella època, Abd-al-Qàdir Badaüní, va anomenar el moviment Din-i Ilahi ('fe divina'), nom amb què també se'l coneix, però que porta a confusió: aquesta denominació assimila el que només era una societat d'estudis religiosos a una nova religió, cosa que implicaria que Àkbar hauria abandonat la seva fe, l'islam, cosa que no va fer mai.^[1]